És la línia de maridatges de Can Bech creada especialment per a formatges. Ben lluny d’emmascarar el sabor del formatge, el seu objectiu és potenciar les seves característiques organolèptiques i crear un flux de sensacions olfactives i gustatives perfectament equilibrades.

Elaboren aquests maridatges a base de fruites, fruits secs i espècies, ingredients especialment seleccionats pel seu origen i que cerca en els 5 continents.

Et parlem de la combinació dels gerds amb pètals de rosa i pebre de Sichuan:

Una combinació dolça i perfumada per als aromes làctics i nets dels formatges frescos (ricotta, mozzarella, feta, cottage, formatge blanc, recuit, brossat o mató).

Al ser tan tendres i amb uns aromes tan làctics i nets, han buscat una salsa dolça perfumada, de textura similar, que acompanyi el gust sense amagar-lo. El trinomi dels gerds, que conserva el seu atractiu color vermellós brillant, el perfum dels pètals de rosa i la personalitat del pebre de Sichuan, afegida en la seva justa mesura, donen com a resultat una combinació fina i delicada.

Text i fotografia: JUSTFORCHEESE.COM

De coques n’hi ha moltes i de molt variades, dolces i salades, totes són delicioses. Però el cert és que cada persona és un món, i per això cadascú en sol preferir una per sobre de les altres. Hem fet un recull de les coques dolces més típiques. I tu, quina prefereixes?

La de forner: És la coca tradicional que tots quan érem petits hem menjat per berenar a la sortida de l’escola. Cuita en un forn de llenya i amb el toc final i exquisit de l’oli d’oliva, el sucre i els pinyons.

La de llardons: L’origen d’aquesta coca de pasta de full es troba al Pirineu català. Per què? Doncs perquè el fred feia necessària la ingestió d’aliments molt calorífics i precisament aquesta coca n’és molt, de calorífica. De textura seca amb un toc dolç i amb els clàssics pinyons per sobre fan d’aquesta una de les coques més típiques.

La de crema: Aquesta coca sol ser la més variada de forma. Podríem dir que la massa és semblant a la de forner, però amb deliciosa crema per sobre.

La de vidre: El nom d’aquesta coca és probablement prou gràfic com per imaginar-nos que es tracta d’una coca molt fina que en trencar-se al paladar dóna la sensació que sigui vidre. És de les més cruixents i està coberta per una capa de sucre brillant i transparent, gairebé com una capa de vernís. L’aroma a anís és un altre dels trets que fan d’aquesta una coca única.

La de fruites: Pels amants de la fruita probablement és la coca més recomanable. Per sobre del brioix té fruita confitada que l’hi dóna un sabor dolç.

La de xocolata: La coca més dolça pels més llaminers. A primera vista sembla una coca de forner però el secret està a l’interior. Farcida d’una fina capa de xocolata de cacau amb llet. Una barreja que agradarà als més petits i als més grans. Tasta-la!

La d’ametlla: I si en comptes de pinyons ens agrada més l’ametlla? Cap problema, aquesta coca té pràcticament la mateixa i deliciosa massa que la coca de forner i per sobre ametlla, simplement per llepar-se els dits.

Text i fotografia: FORNFRANQUESA.COM

La xocolata és un dolç pecat que s’hauria de consumir en petites dosis, en això estem tots d’acord. El que passa és que estem acostumats a menjar qualsevol tipus i hauríem de saber escollir i de tant en tant donar-nos el plaer de assaborir una xocolata que tingui l’etiqueta “gourmet”.

Un exemple n’és la gamma de bombons, xocolata a la tassa i cacau soluble de Xavier Mor Chocolatier. Que la marca s’hagi convertit en una de les millors del món dins el sector és un fet que ningú posa en dubte, ja que a l’obrador han aconseguit destacar per sobre de la competència gràcies a la recol·lecta de la millor matèria primera, la qual aporta una excel·lent qualitat al producte final.

No obstant, ser un expert en xocolata no és una tasca senzilla, i saber elaborar-ne encara menys. En les pròpies paraules de Xavier Mor: “Per arribar a ser un artesà de la xocolata primer s’ha de tenir una inquietud i una passió que surten de dins”. Per tant… Es neix així? No. “Després s’ha de procurar anar creixent a mida que vas treballant i modulant la teva vocació”, aclareix.

La característica principal que diferencia les anomenades “llavors d’or” de la resta de bombons d’altres mestres, és que Xavier Mor obté la xocolata directament de la llavor i la tracta de la manera més natural possible amb l’objectiu de conservar els requisits nutricionals necessaris per a què puguin ser considerats aliments saludables o funcionals. Veritat que ara que en parlem ve de gust tastar-ne un trosset o preparar-se una xocolata desfeta?

Text i fotografia: XAVIERMOR.COM